El Guillermo és tot un home d’arts: periodista, antropòleg, baixista, locutor, i perfecte analista del món que l’envolta. Es algú amb el que hi podries conversar llargament, i sempre trobaries de què continuar parlant. La veritat és que es tracta d’un llibre molt recomanable, sobretot pels que ens apassiona la música. De fet, ja se’l podeu descarregar en versió digital, però una versió en paper és ideal pels amants de la temàtica (nostàlgics de per si) i del plaer de llegir assentats al sofà. Tot llegint el llibre te n’adones de la manera tan radicalment diferent que tenien els grups de funcionar amb les discogràfiques, i de com han canviat les coses des d’aquells temps fins ara, excepte, si m’ho permeteu, del gran poder d’influència de les bandes britàniques i americanes… que de fet, continuen tallant el bacallà avui en dia.

Recordo que l’encàrrec es va produir en una conversa que vam tenir quan ens vam trobar tot “ramblejant”. Semblava que la cosa no estava gaire clara, però finalment tot va tirar endavant.

Vaig fer unes quantes proves a llapis, fins que vaig consensuar amb el Guille la idea que tenia al cap, i un cop em va donar el vistiplau, vaig procedir al procés de “producció” del dibuix… entintar, escanejar, ajustar grisos amb Photoshop, colorejar amb Ilustrator, i ombrejar i retocs finals també amb Photoshop i la tauleta Wacom.

La veritat, es que li he d’agrair al Guille l’encàrrec, doncs, tot i que soni molt nostàlgic… em vaig sentir com quan era petit i em passaaaven les hores tot dibuixant mentres plovia. De fet, sense cap mena de dubte, la meva passió pel dibuix, és el que avui m’ha portat fins aquí.